dijous, 23 d’abril de 2009

Treballs de primavera pels bonsais

.
La primavera és l’estació més esperada pels aficionats al bonsai.

En arribar el bon temps, els brots que estaven adormits comencen a obrir-se, i és quan haurem d’efectuar el pinçat dels brots tendres amb l’objectiu de donar forma a l’arbre i que aquest no creixi de manera desestructurada.

Perquè els bonsais siguin bonics, a més a més d’una bona brotació, necessitem mantenir la densitat de les branques, ja que de no ser així, es perdria el seu aspecte de vellesa.

El treball que sembla senzill, consisteix simplement en despuntar els brots tendres amb pinces, tisores o simplement a ma.

Naturalment, qualsevol aficionat que sigui propietari d’algun bonsai, sap que no tots els brots d’un arbre s’obren al mateix temps. Els brots més forts broten abans i els més dèbils triguen una mica més.

Els brots dels arbres de fulla caduca es desenvolupen molt ràpidament: si els descuidem uns dies, serà impossible efectuar el pinçat a temps.


Amadeo Gallart
.

dijous, 2 d’abril de 2009

Introducció al bonsai

.
L’origen del bonsai, com en el de la majoria de les arts tradicionals, es perd en la complexa xarxa teixida pel temps i les llegendes. No obstant, els recents i diversos estudis històrics sobre el naixement del bonsai coincideixen en admetre que procedeixen de la Xina. Allà cap al segle V, les oracions i cultes budistes es celebraven sota els grans i vells arbres.

Les referències sobre el bonsai s’han trobat a pintures de la dinastia Tang (618-906). Es van reproduir vells arbres en testos per tal de poder practicar els seus cultes a casa. És aleshores quan sorgeix el pen-jin.

A les mateixes èpoques la moda femenina va fer que els peus de les grans i poderoses dames fossin reduïts. Aquest fet els impedia caminar per anar a la trobada dels grans arbres.

Al període Sung (finals del segle X), una secta Zen va tornar a introduir-lo al Japó, amb les modificacions i característiques pròpies del caràcter japonés, que va acabar per transformar el pen-jin en bon-sai.

A mitjans del segle XIX es van establir al Japó els principis estètics que actualment regeixen l’art del bonsai i que es basen en l’equilibri asimètric i en la regla del triangle escalè.

Els bonsais van fer la seva primera aparició al món occidental a l’any 1898, a l’Exposició Universal de París i, posteriorment a l’exposició que va tenir lloc a Londres al 1909. No obstant, l’afició pel bonsai va rebre una bona revifada després de la Segona Guerra Mundial, i des de llavors l’interès per aquest art s’ha incrementat.

Els bonsais són fidels reproduccions dels arbres que creixen a la natura. Amb una correcta poda, estructura i composició, es pot aconseguir un caràcter d’arbre gegant. Per això, és precís tenir coneixement d’unes senzilles tècniques de cultiu, i una certa dedicació i sentit artístic.
.