L’origen del bonsai, com en el de la majoria de les arts tradicionals, es perd en la complexa xarxa teixida pel temps i les llegendes. No obstant, els recents i diversos estudis històrics sobre el naixement del bonsai coincideixen en admetre que procedeixen de la Xina. Allà cap al segle V, les oracions i cultes budistes es celebraven sota els grans i vells arbres.
Les referències sobre el bonsai s’han trobat a pintures de la dinastia Tang (618-906). Es van reproduir vells arbres en testos per tal de poder practicar els seus cultes a casa. És aleshores quan sorgeix el pen-jin.
A les mateixes èpoques la moda femenina va fer que els peus de les grans i poderoses dames fossin reduïts. Aquest fet els impedia caminar per anar a la trobada dels grans arbres.
Al període Sung (finals del segle X), una secta Zen va tornar a introduir-lo al Japó, amb les modificacions i característiques pròpies del caràcter japonés, que va acabar per transformar el pen-jin en bon-sai.
A mitjans del segle XIX es van establir al Japó els principis estètics que actualment regeixen l’art del bonsai i que es basen en l’equilibri asimètric i en la regla del triangle escalè.
Els bonsais van fer la seva primera aparició al món occidental a l’any 1898, a l’Exposició Universal de París i, posteriorment a l’exposició que va tenir lloc a Londres al 1909. No obstant, l’afició pel bonsai va rebre una bona revifada després de la Segona Guerra Mundial, i des de llavors l’interès per aquest art s’ha incrementat.
Els bonsais són fidels reproduccions dels arbres que creixen a la natura. Amb una correcta poda, estructura i composició, es pot aconseguir un caràcter d’arbre gegant. Per això, és precís tenir coneixement d’unes senzilles tècniques de cultiu, i una certa dedicació i sentit artístic.
.
Les referències sobre el bonsai s’han trobat a pintures de la dinastia Tang (618-906). Es van reproduir vells arbres en testos per tal de poder practicar els seus cultes a casa. És aleshores quan sorgeix el pen-jin.
A les mateixes èpoques la moda femenina va fer que els peus de les grans i poderoses dames fossin reduïts. Aquest fet els impedia caminar per anar a la trobada dels grans arbres.
Al període Sung (finals del segle X), una secta Zen va tornar a introduir-lo al Japó, amb les modificacions i característiques pròpies del caràcter japonés, que va acabar per transformar el pen-jin en bon-sai.
A mitjans del segle XIX es van establir al Japó els principis estètics que actualment regeixen l’art del bonsai i que es basen en l’equilibri asimètric i en la regla del triangle escalè.
Els bonsais van fer la seva primera aparició al món occidental a l’any 1898, a l’Exposició Universal de París i, posteriorment a l’exposició que va tenir lloc a Londres al 1909. No obstant, l’afició pel bonsai va rebre una bona revifada després de la Segona Guerra Mundial, i des de llavors l’interès per aquest art s’ha incrementat.
Els bonsais són fidels reproduccions dels arbres que creixen a la natura. Amb una correcta poda, estructura i composició, es pot aconseguir un caràcter d’arbre gegant. Per això, és precís tenir coneixement d’unes senzilles tècniques de cultiu, i una certa dedicació i sentit artístic.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada